> Experiències > Bones Pràctiques en l’àmbit de la joventut: http://www.joventut.info/bonespractiques

Tornar al mapa

Bones Pràctiques en l'àmbit de la joventut: http://www.joventut.info/bonespractiques

0
  bones pràctiques, joventut, AcPpJ, professionals de les polítiques de joventut, polítiques de joventut

Organització/Grup

Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ)

Comunitat autònoma

Catalunya

Nom de l'Experiència Transformadora

Bones Pràctiques en l'àmbit de la joventut: http://www.joventut.info/bonespractiques

Paraules clau

bones pràctiques, joventut, AcPpJ, professionals de les polítiques de joventut, polítiques de joventut

Resum de l'Experiència

El 20 de juny es va presentar al Magatzem Escolà del Born de Barcelona el projecte de bones pràctiques en l’àmbit de la Joventut, tercera publicació de l’AcPpJ i la primera plataforma interactiva de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut.

Tant la publicació com la plataforma, disposen de 13 propostes d’intervenció descrites i detallades d’arreu de Catalunya, impulsades per administracions, empreses i entitats que arriben a un conjunt d’uns 60.000 joves. També s’exposen els criteris que han determinat la seva selecció i un anàlisi d’aquesta primera mostra, com s’ha fet la tria, aspectes destacats i en definitiva, les característiques en conjunt, de la seva idiosincràcia organitzativa.

Aquests 13 projectes són només una primera mostra del que pot arribar a ser la plataforma. A través d’ella, els i les professionals poden opinar sobre els projectes, debatre sobre els criteris tècnics en què es basen i promoure iniciatives per prestigiar i preservar aquest àmbit de la gestió pública, que afronta en l’actualitat greus dificultats a causa de la davallada intensa dels pressuposts públics. S’espera, a més, que els usuaris proposin a través del web nous projectes que, després de la pertinent avaluació, puguin incorporar-se al recull de bones pràctiques.

Cada sis mesos, aproximadament, el consell avaluador del projecte revisarà totes les aportacions i debats realitzats a través del web, n’extraurà conclusions i actualitzarà els continguts de la plataforma. Afegirà, així mateix, nous projectes proposats pels usuaris que hagin superat els criteris de qualitat fixats pel consell. La plataforma, per tant, pretén convertir-se en una eina interactiva que s’alimentarà dels seus propis usuaris i els convertirà en protagonistes del desenvolupament professional del sector.

http://www.joventut.info/bonespractiques
https://www.documentauniversitaria.cat/botiga.php?a=llibre&id=619

Procès de l'Experiència

Primer de tot, aquest projecte ha estat un deute històric que tenia l'entitat per diversos motius:

La manca d’un guió de qualitat per a les i els professionals de les polítiques de joventut a Catalunya:

Durant els últims 10 anys podem nombrar només tres publicacions les quals només ens han parlat sobre que són les polítiques de joventut i algunes pautes de com executar-les al territori i a nivell local, sobretot. “Les Polítiques de joventut en els municipis petits i mitjans” Pep Montes, 2000. “Joventut i polítiques de joventut, 25 aportacions” Diversos experts i professionals de la sociologia i les polítiques de joventut, 2007. I “Polítiques locals de joventut : criteris, eines i recursos” de Pep Montes, 2008. Totes editades per la Diputació de Barcelona

Publicacions AcPpJ: Publicacions fetes per i des de la base:

Sens dubte, que la línia de publicacions pròpia de l’AcPpJ i oberta ara fa quatre anys, ha ajudat a omplir la biblioteca dels professionals i el buit en la literatura sobre polítiques de joventut. Per un costat, un diccionari de termes i per l’altre, una radiografia de les i els professionals en l’àmbit de la joventut de Catalunya. La feina d’edició de l’associació es converteix clau per consolidar coneixement i dignificar les polítiques de joventut i els seus professionals. Una línia editorial inèdita fins l’any 2009, on cada publicació en pensada i realitzada pel seu ús professional, per ser útil i sentar unes bases en el coneixement de totes i tots aquells que treballen dia a dia amb i per als joves i el•laborada pel elles i ells mateixos, els actors protagonistes de les polítiques de joventut, els seus professionals.

Un projecte compartit amb la Direcció General de Joventut i per la professionalització del sector:

El projecte de l’edició del llibre i aplicatiu web “Bones pràctiques en l’Àmbit de la Joventut” neix amb l’intenció de ser coordinat conjuntament amb la Direcció General de Joventut i l’Observatori Català de la Joventut. Des de l’AcPpJ hem cregut indispensable la participació del màxim organisme públic en la coordinació, execució i difusió del projecte per el nivell d’importància en l’impuls per a la professionalització del sector.

I segon, el procès en si mateix:

A principis de 2012 l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ) va fer una crida a tots els seus associats per tal que fessin arribar a la coordinació tècnica de l’entitat dades sobre projectes que ells consideressin interessants. Havien de ser projectes ben plantejats, ben executats, suficientment dotats econòmicament i en recursos humans i amb resultats correctes. Els demanàvem projectes que ells esmentarien sense recança si algú els demanés exemples posititus.

En paral·lel, ens vam posar en contacte amb l’Observatori Català de la Joventut, depenent de la Direcció General de Joventut de la Generalitat, per demanar-los informació i orientació sobre criteris de valoració de projectes. Hi vam intercanviar opinions i ens van facilitar documents sobre treballs teòrics o de reflexió realitzats al voltant de possibles bones pràctiques en l’àmbit de les polítiques de joventut.

Es va elaborar un primer guió en el qual s’establien pautes per a l’admissió de projectes de bones pràctiques i criteris de valoració per establir la seva idoneïtat per incloure’ls al recull. Aquest primer document es va sotmetre a l’opinió del Consell d’Avaluació, un grup d’experts triat per la Junta Directiva de l’AcPpJ, amb la missió d’assessorar i fer seguiment del procés de tria. Els membres del consell inicial han estat Enric Miró, Jordi Bertran, Carles Viñas i Núria Galán, amb la coordinació de Pep Montes i el suport tècnic de Pep Guasch.

El consell va revisar, debatre i acordar tots els elements inclosos en aquell primer document i el va redactar de forma definitiva. En la guia de consulta d’aquesta mateixa plataforma es descriuen els sis eixos triats per classificar els projectes, els cinc requisits d’admissió de projectes i els trenta criteris de valoració.

Gràcies a la resposta dels socis a la crida realitzada, es va recollir 63 propostes de projectes d’arreu de Catalunya per incloure´ls al primer recull de bones pràctiques. Aplicant els requisits d’admissió i avaluant els projectes a partir dels trenta criteris fixats, el Consell Avaluador en va seleccionar tretze, que són els que constitueixen el primer grup o recull de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut.

Actor@s/Agents

Durant el 2012 i el 2013, Durant aquest 2013 i el proper 2014, s'està estudiant la complicitat de la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, les altres dos grans administracions de Catalunya que exerceixen polítiques de joventut.

Per un altre costat, i a través de #SOSJuventud, la xarxa d'associacions professionals de les polítiques de joventut d'arreu de l'Estat Espanyol, s'ha donat a conèixer l'experiència i es té contacte (de moment tan sols contacte) amb altres projectes de bones pràctiques similars com les del País Valencià i les Illes Canàries.

Recursos

Els recursos humans, tal com hem fet esment en l'anterior punt, han estat dos sobretot: Pep Montes com a coordinador, i Pep Guasch de suport tècnic (i tècnic de l'entitat). Acompanyats del consell avaluador del projecte que ha estat format per Carles Viñas, Enric Miró, Jordi Bertran i Núria Galan

Amb el suport econòmic i la col•laboració de la Direcció General de Joventut, ha pogut ser possible posar-lo en marxa. Tenint en compte també, l'aportació de fons propis de la mateixa entitat, que un cop hem posat en marxa el projecte, hem pogut recuperar-ne una part gràcies a la venda dels llibres de bones pràctiques (editades 200 unitats).

En el present i futur, tenim previst de repartir el pressupost anual que abarca el projecte cap a l'apaortació de més entitats/administracions.

Transformació

A banda de que considerem el projecte de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut una bona eina i útil entre professionals, experts o altres interessats en les polítiques de joventut o la gestió de projectes socioculturals, des de l’AcPpJ creiem que la mateixa proposta genera coneixement i ens retrata la situació actual del treball amb i per a joves, d’una manera transparent i real, gràcies als seus responsables tècnics, i que conseqüentment, podem detectar-hi les seves virtuts o mancançes, per tal de reconeixer-les, transmetre-les, reforçar-les o posar-hi remei.

El proper mes de novembre celebrarem les jornades de bones pràctiques en l’àmbit de la joventut a Girona, Lleida i Tarragona, i pretenen ser espais presencials i anuals on es mostrin aquests elements de coneixement i retratin l’actualitat a partir dels projectes seleccionats com a bones pràctiques. A més de presentar el mateix projecte, el seu plantejament i criteris, la part important i necessària, serà la de posar sobre la taula i a debat obert i anàlisi, la temàtica, els detalls, habilitats, secrets, trucs o els problemes i obstacles que s’han trobat en el camí, els professionals i organismes públics o privats impulsors d’aquests projectes.

De retruc, les jornades de bones pràctiques ens serveixen per crear xarxa entre les i els professionals de les polítiques de joventut, sinergia entre les propostes, aliança entre municipis, consells comarcals, administracions, associacions o empreses per reproduïr o millorar els projectes, activitats o propostes relacionades amb el treball amb i per a joves.

La promoció de bones pràctiques en el treball diari de les i els nostres professionals és un bé públic i comú que beneficia als seus principals usuaris, els joves.

Altres aspectes

Les polítiques de joventut, el treball amb i per als joves, és transversal amb altres polítiques i accions de l'àmbit públic. Les bones pràctiques presentades estan vinculades amb temes com la interculturalitat, la mobilitat, l'art i la cultura, la participació, el voluntariat, l'espai púbic...

Tretze projectes és encara un nombre prou baix com per pretendre obtenir conclusions significatives, de manera que ens hem limitat a destacar, en una primera avaluació, aspectes comuns que indiquen una tendència determinada, però que caldrà anar confirmant o desmentint en el futur, a mesura que la plataforma creixi i es desenvolupi qualitativament: http://www.joventut.info/bonespractiques/?page_id=113

Aprenentatges i potencialitats

En cap cas s’ha d’entendre la plataforma interactiva o el llibre com un espai de competició entre projectes per dilucidar quin és el millor o quin assoleix un major grau d’excel·lència. No busquem els millors projectes sinó els projectes que millor assoleixen els objectius que es plantegen els seus responsables i que amb més rigor desenvolupen tècniques d’intervenció pròpies de les polítiques de joventut. El context de cada projecte és definitori del seu abast i de la seva evolució i, per tant, resultaria absurd pretendre establir comparacions, i encara menys rànquings de qualitat. L’única comparació que estimem oportuna i útil és la que s’estableix entre cada projecte i la seva pròpia evolució. De quina manera es consolida en el territori, de quina manera millora resultats al llarg dels anys o de les seves edicions, i de quina manera es transforma per adaptar-se a la realitat canviant.

Tampoc no pretenem l’exhaustivitat territorial. La recerca de projectes, tal com ja veurem més endavant, no ha estat sistemàtica ni és el resultat d’una pentinada intensiva del país. La detecció de projectes interessants s’ha realitzat a partir dels coneixements i experiència pràctica del Consell d’Avaluació, dels membres de la junta directiva de l’AcPpJ i, en termes generals, dels socis de l’entitat. De la selecció de projectes que apareix en la plataforma, per tant, no és pertinent obtenir conclusions ni extrapolacions amb validesa estadística. L’objectiu de la plataforma és detectar i mostrar projectes interessants, i no pas fer un estudi de la qualitat general de les polítiques de joventut a Catalunya, per bé que les dades obtingudes podrien ser d’interès per a algú que sí ho pretengués fer.

S’observarà que hi ha territoris amb més quantitat de projectes i d’altres més minvats o, fins i tot, sense cap projecte. Aquesta dada pot ser indicativa de la debilitat de les polítiques de joventut en una zona determinada, però pot ser també que sigui deguda només a l’absència de professionals que tinguin un bon coneixement d’aquesta part del territori o, fins i tot, de la poca presència de membres de l’AcPpJ en ell.

En certa manera, la concepció oberta i col·laborativa d’aquesta plataforma aspira a guanyar presència territorial i a ampliar els àmbits temàtics dels projectes inclosos mercès a la participació dels professionals. El primer grup de projectes inclosos a la plataforma vol ser un estímul, un primer impuls per animar els seus usuaris a enriquir-la amb les seves opinions i aportacions. Ha de quedar clar, per tant, que la no inclosió d’un projecte determinat en la plataforma no s’ha d’atribuir necessàriament a una valoració negativa del mateix. Les causes poden ser diverses i circumstancials.

Ara bé, sí que pretenem garantir que tots els projectes inclosos tenen un nivell de qualitat suficient com per ser observats i presos com a exemple de bona pràctica, com a model d’intervenció adequat i eficaç. Ens interessa especialment observar de quina manera la construcció dels projectes s’ha adaptat a les necessitats específiques del territori per al qual han estat concebuts i de quina manera les tècniques de treball pròpies de les polítiques de joventut han contribuit a consolidar un projecte que té resultats clars i constatables entre la població jove.

Per això s’entén també que no pretenem convertir els projectes inclosos a la plataforma en exemples a “copiar” en qualsevol territori o realitat. Una de les idees centrals de les que partim és que les polítiques de joventut requereixen sempre i en tots els casos un contacte estable i permanent amb la seva realitat, una adaptació a l’entorn que en modela les característiques i defineix el seu caràcter, les actuacions de què es composa i fins i tot els recursos que s’hi apliquen.

És així que la “còpia” que ens interessa promoure no és la del projecte complet, sinó la dels criteris seguits, la de les tècniques emprades, la de les metodologies triades, la de la capacitat constant d’avaluació i revisió dels projectes. Malgrat això, és probable que molts dels projectes puguin ser aplicats en altres territoris o entorns de forma mimètica, senzillament perquè es donen circumstàncies molt similars o perquè permeten iniciar així una nova dinàmica de treball. No volem pas frenar aquesta possibilitat, però sí que volem insistir en el fet que no entenem les propostes de bones pràctiques com a models ideals i inamovibles de projectes que s’han de clonar si hom preten treballar bé en les polítiques de joventut. De fet, ens interessa més el “com” fem les coses, que no pas quines coses concretes fem.

I justament per aquesta raó destaquem dues característiques de què hem volgut dotar aquesta plataforma. En primer lloc, volem garantir el seguiment dels projectes triats. No ens conformem a penjar a la plataforma un projecte que en un moment determinat ha estat interessant. Ens interessa veure com evoluciona, si les caracterísiques que el fan interessant es mantenen, es consoliden o si, per contra, es van diluint, si perden força i si els manca constància. Aproximadament dada sis mesos demanarem noves dades als responsables dels projectes i els proposarem que actualitzin la informació de què disposem. D’aquesta manera en podrem seguir la pista i tindrem un instrument per valorar la seva vida útil. Hem vist ja massa reculls de bones pràctiques que són simplement una fotografia puntual del projecte, la informació del qual envelleix ràpidament i perd actualitat. Els reculls, per tant, deixen de ser-nos útils al cap de pocs mesos d’haver estat creats. No voldríem que passés el mateix amb aquesta plataforma.

I la segona característica que resulta vital per a aquesta iniciativa és el paper dels professionals. En tots els projectes hi ha un apartat dedicat a destacar l’opinió dels seus responsables tècnics. A més de totes les dades que recollim, ens interessa conèixer les valoracions dels professionals que són en l’ànima de cada projecte. Els demanem que ens expliquin amb quines dificultats s’enfronten, què aprenen en el transcurs del projecte, quins aspectes s’han de millorar i a quines conclusions tècniques són capaços d’arribar a partir de la seva experiència pràctica. Ens agradaria que fos justament aquesta part la que s’endugués millors valoracions de la proposta o, com a mínim, la que fos més usada i consultada.

http://www.joventut.info/bonespractiques/?page_id=113

Avaluació

Tan a la plataforma com a les Jornades de bones pràctiques en l'àmbit de la joventut, contemplem, de moment, amb dos tipus d'avaluació:

Avaluació per part dels professionals, usuaris del projecte o assistents a les jornades:

L’objectiu del projecte es que sigui dinàmic i interactiu. A cada article-web es facilitarà un quadrant a on es podrà opinar sobre el projecte presentat i es facilitarà una enquesta ràpida per avaluar el mateix. D’aquesta avaluació és pretén recollir les idees, valoracions i suggerències sobre el desenvolupament del projecte tant pel contingut concret com de la visió més global sobre els aspectes metodològics i didàctics que aporta el projecte. El resultats de les valoracions ens seràn molt útils per millorar l’articulat de l’edició del llibre, i també per aprendre conjuntament a millorar les presentacions futures. Com a cada jornada, que es facilitarà un qüestionari/enquesta d'avaluació on es podrà opinar i valorar sobre l'organització, el contingut i altres aspectes de la jornada, com també es podrà suggerir noves propostes, espais i/o debats dins de les jornades, per tal d'aprendre a millorar en futures edicions.

Avaluació interna:

Aquesta serà una valoració conjunta per part de la coordinació general compartida entre la Direcció General de Joventut i l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut i els diferents col•laboradors del projecte. Aquesta serà directa i continua durant tota l’execució del projecte, amb l'objectiu de millorar a cada pas i lògicament, en el futur de la continuació del projecte. Després de les Jornades, però, tindrà un objectiu doble. Per un costat, traspassar el contingut del debat obert entre els i les assitents a les jornades, analitzar-lo i treballar plegats per afavorir les condicions per a una professionalització i bona tasca en el treball amb i per a joves. I per l’altre, millorar en el futur, les següents jornades de bones pràctiques.