> Experiencias > Xarxa de Centres Educatius Lliures d’Armes

Volver al mapa

Xarxa de Centres Educatius Lliures d'Armes

0
  Pau, desmilitaritzar l'educació, lliures d'armes, centres educatius

Organització/Grup

Campanya Desmilitaritzem l'educació

Comunitat autònoma

Catalunya

Nom de l'Experiència Transformadora

Xarxa de Centres Educatius Lliures d'Armes

Paraules clau

Pau, desmilitaritzar l'educació, lliures d'armes, centres educatius

Resum de l'Experiència

El per què del projecte?: La Campanya “Desmilitaritzem l’Educació” presentem la nostra experiència/ projecte que és formar una xarxa de CENTRES EDUCATIUS LLIURES D’ARMES on es promogui la cultura de pau. El que proposem amb aquesta experiència és fer una campanya de sensibilització per a que els professionals de l'educació no deixin entrar armes als centres educatius i promoguin el treball d'educació per la pau, en el marc de l'educació en valors i per a la transformació social.
Orígen: La iniciativa la vam presentar, com a Campanya Desmilitaritzem l'educació, públicament al Fòrum Social Català a l'abril de 2012 amb el nom de la proposta Escoles i instituts lliures d'armes. Sovint, els cossos de seguretat (policia, mossos d'esquadra,...) i els militars entren a les aules escolars armats ( a Catalunya, a altres regions de l'estat espanyol). Però, creiem que és només desició de la direcció del centre educatiu decidir si poden entrar-hi amb pistola o no, i empoderar-los com a actors de pau, de transformació social. Val a dir, que en la campanya participem més de 40 entitats vinculades al foment de la Pau i l’educació crítica i transformadora amb l’objectiu d’impedir la presència d’institucions militars i els seus valors en espais educatius. Sota el lema “Les Armes no Eduquen, Les Armes Maten”, hem organitzat diferents accions per denunciar i conscienciar a la població dels valors antagònics que comporten els conceptes d’Educació i Militarisme.
Objectius: Des de fa uns anys el militarisme ha envaït cada una de les esferes de la vida, especialment escoles, universitats, espais públics i àrees desafavorides. I, a més a més, l’exèrcit ha canviat la seva imatge en apropiar-se d’un llenguatge que parla de Defensa, Pau, Solidaritat i Seguretat que contradiu els valors vertebrals que han de regir l’educació en valors, l'educació transformadora i crítica del jovent. Un dels objectius de la nostra campanya és fer una acció continuada de sensibilització i denúncia amb els i les professionals de l’ensenyament, l’alumnat i les seves famílies davant la creixent presència dels cossos de seguretat i militars a les aules escolars.
La participació de les Forces Armades i cossos de seguretat és un pas més en la normalització de l’exèrcit i la polícia en la seva inserció als espais educatius i fomenta així l’anomenada cultura de defensa i l’esperit militar, per millorar la seva imatge i animar al reclutament. La imatge projectada de l’exèrcit com una organització d’ajut humanitari i no com el que és, un instrument per a l’exercici de la violència organitzada, és enganyosa i oculta el seu autèntic rol de defensa d’interessos més espuris.
El que es vol aconseguir a través de la nostra inciativa, experiència és que els centres educatius signin un decàleg d’intencions per treballar per una veritable cultura de pau i que els i les professionals, els claustres i els consells escolars no deixin entrar armes als centres educatius perquè les armes no sónun exemple de la resolució de conflictes de manera noviolenta. El Decàleg, a signar, de la Xarxa de centres educatius lliures d'armes consta dels següents punts:
1.Ens adherim a la xarxa d’escoles i instituts lliures d’armes per treballar a favor, en pro dels valors de la cultura de pau.
2.Creiem en l’educació per l’autonomia, l’esperit crític, l’empatia, la solidaritat, el diàleg, la pau, la tolerància i els drets humans… que formin l’alumnat com a persones lliures.
3.Fomentem espais de cultura de pau, de debat i reflexió al claustre, amb les Ampas i l’alumnat.
4.Afavorim i integrem en la dinàmica del centre educatiu les propostes de formacions educatives de projectes que treballin l’educació per la pau, els drets humans i el desenvolupament ( vinculades al Centre de Recursos d’Educació de la Federació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament).
5.No acceptem les visites de l’exèrcit o cursos que les forces armades promouen en l’àmbit educatiu.
6.No acceptem la presència de persones armades dins el recinte escolar.
7.Manifestem el nostre compromís en fer saber a les institucions educatives la nostra convicció de ser un centre educatiu lliure d’armes.
8.Promovem la commemoració i difusió del DENIP, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau ( 30 de gener) i del Dia GDAMS, Dia d’Acció Global contra la despesa militar ( 17 d’abril).
9.Sol·licitem que es visibilitzin i publicitin les Bones Pràctiques que des de la Xarxa d’escoles i Instituts lliures d’armes estem fent.
10.Demanem el suport a les institucions educatives amb els mitjans que aquestes tinguin per vehicular un decret legislatiu conforme a les escoles i instituts estigui prohibit l’entrada al recinte amb armes.

Motivació a la participació: Com a Campanya entenem que cada centre educatiu té el seu moment i el seu procés i que anirà fent el seu propi camí en el marc d'establir les seves activitats de sensibilització, espais de reflexió vinculant a tota la comunitat socioeducativa i d'entorn.

Metodologies/ tipus de mitjans per fer complementàriament, i implantar la proposta, creiem que poder ser vàries:
Adhesió de l'escola, IES., comunitat educativa...
La no cooperació ( vagues educatives, tancades a escoles, boicots...)
La desobediència civil ( insubmissió educativa ,no obeïr les lleis educatives actuals, no pagar impostos – Objecció fiscal a la despesa militar que és una via de militarització de l'educació).
Construcció d'alternatives ( generar altres formes de vida, organitzacions alternatives, plans educatius d'entorn, escoles alternatives, escoles compromeses...)

Destinataris: El tipus d'organitzacions que s'hi poden implicar, adherir-se pensem que són totes les organitzacions de l'àmbit socioeducatiu, plataformes, moviments socials... que si sentin vinculades, persones a títol personal, i sobretot escoles i IES.

Procès de l'Experiència

En múltiples ocasions, l'educació sol legitimar l'acceptació de la guerra com l'única forma vàlida de resoldre els conflictes i s'ha promocionat la idea de que la guerra no és evitable i que a demés, ha jugat un paper dinàmic, molt vinculant en la història.
Es promociona la legitimitat de preparar la guerra com la millor forma de defensa i d'assegurar la pau. La defensa armada sempre està íntimament connectada amb la identitat nacional, i per tant, es sustenta molt en contrastar les diferències, i crear imatges, l'imaginar d'enemics i d'amenaces, que no pas crear vies de cooperació, col·laboració o amistat. El valor de l'educació per a l'estudiant que coma institució es presenta és que l'estudiant no és un partícep, la seva educació tampor és un procés que permeti ni fomentar la interacció, el diàleg o la cooperació.
És per això, que com a iniciativa d'educació per la pau, de l'educació en valors s'oposa i contrasta amb la forma tradicional d'educar, i té un altre enfoc en quant al contingut. L'element fonamental per guiar l'educació en valors és mantenir present el valor ( o valors) que representin l'objecte de “ pau” o “ desmilitarisme” com un criteri fonamental tant en quant a contingut com a forma d'educar.

Els principis de l’exèrcit s’oposen als de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que en el marc constitucional i estatutari assenyalen en l’educació els principis de transmissió i consolidació dels valors propis d’una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat i alhora, del foment de la pau i el respecte dels drets humans. En aquesta línia tant la LEC com la LOE (Llei Orgànica d’Educació) proposen l’adopció de mesures i iniciatives per al foment de la convivència en els centres i la resolució pacífica de conflictes, amb mecanismes com la mediació, la cooperació, vinculant individual i col·lectivament els membres de la comunitat educativa del centre, i es situa la resolució de conflictes en el marc de l’acció educativa, com un dels objectius principals que és “capacitar els alumnes per a comprendre llur entorn i per a relacionar-s’hi d’una manera activa, crítica, cooperativa i responsable”.

Participació: Via vincles personals en el marc de la comunitat educativa i d'entorn. Es fan els enviaments mensuals de convocatòria de reunions de Campanya., i les xerrades als centres educatius la fem via presencialment.

Actor@s/Agents

Les entitats que participen en el projecte via la campanya són:
A.C La Verema de Cerdanyola
ACASC, Associació Ciutadana Anti-sida de Catalunya
Acció del Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT)
Algas Atlánticas Algamar
Alternativa Jove – Joves d’EUiA
AMPA CEIP Jaume Balmes – Sant Feliu de Codines
AMPA CEIP SANT MARTÍ de Torrelles de Llobregat
AMPA Escola Patronat Domènech
AMPA Montserrat Sola
Antena de Madrid de AEFJN (Red África-Europa-Fe Justicia)
Asamblea Antimilitarista de Madrid
Assamblea Mundet
Associació Catalana de Brigadistes a Nicaragua
Associació Cultural XanKiKiPugui
Ateneu Art i Cultura (l’Escala)
Brigades Internacionals de Pau de Catalunya
CEIP L’Alzinar
Centre UNESCO de Catalunya
Centre Virtual de Cultura de Pau de Catalunya
Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat
Col·lectiu d’Estudiants del Maresme (CEM)
Consell de la Joventut de Barcelona
Coordinadora d’ONG Solidàries (Comarques Gironines i Alt Maresme)
Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau
Coordinadora Un altre Món és Possible (Sabadell)
CUP Barcelona
Dones x dones
Edualter
Entrepobles
Eradicar la Pobresa
Escola d’adults/es CFA Trinitat Vella
Escola d’adults Timó
Escola Guinardó SCCL
Estudiants en Acció
Estudiants en Lluita
Faramantina, animació i creativitat
Federació Catalana d’ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament ( 110 entitats).
Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC)
Fundació Akwaba
Fundació Barcelona Sida 2002
Fundació K-MON
Fundació Món-3
Fundació per la Pau
Germanor Obrera d’Acció Catòlica
Grup Cívic Cultural EMPREMTES
Grup d’Empordaneses i Empordanesos per la solidaritat
Joventut Comunista de les Illes Balears
Joves d’Esquerra Verda
Justícia i Pau
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Moviment per la Pau
Plataforma Aturem la Guerra
Plataforma per la Pau Lloret
Proda Catalunya
Secció sindical de CGT a la escola ITES
SED Solidaritat Educació i Desenvolupament
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
SIOF (Objecció Fiscal a la Despesa Militar)
Societat Catalana d’Educació Ambiental
Units pel Voluntariat i la Llengua
Universitat Internacional de la Pau
USTEC·STEs (IAC)
Vallirana per la pau

L'accés a la documentació i iniciativa és a través del correu electrònic que estem fent arribar als centres educatius de tot Catalunya, via l'USTEC- STEs ( IAC) Sindicat d'Ensenyament, estan accessibles de manera contínua al blog de la Campanya Desmilitaritzem l'educació, via boca-orella a professors, pares d'alumnes que coneixem, i via xerrades de sensibilització en accions, tancades que algunes escoles, IES, organitzen en rebuig a les retallades d'educació pública, en rebuig a la reforma educativa de la LOMCE.

La tasca que considerem molt important de fer, de cuidar és una bona comunicació en xarxa, a través de les xarxes socials i donar-nos a conèixer online. També participar, aprofitar espais que ja s'organitzen com jornades, fires de sensibilització d'altres temàtiques ( educació formal, ecologia, de la diversitat, de pau... ) per poder establir vincles i fer extensiu el nostre Decàleg i Campanya.

Els dos objectius principals de la participació dels militars en l’educació són la contractació de joves en les forces armades i la normalització de la guerra i la preparació per a la guerra com a instrument de política. Hi ha una falta de debat equilibrat perquè a les visions alternatives de resolució de conflictes no se’ls dóna el mateix accés privilegiat que als militars. La recerca militar està present en una gran part de la recerca en els departaments de la ciència, l’enginyeria i la tecnologia de moltes universitats públiques. Això és a costa de la recerca socialment més útil.
La Internacional de Resistents a la Guerra, per exemple, amb qui estem coordinats, i compartim objectius, demanda que sistemes educatius i la recerca pública estigui lliure de militars. Avui es desenvolupen accions i esdeveniments creatius que inclouen teatre del carrer, un seminari sobre l’educació noviolenta, pegat de cartells i la projecció d’una pel·lícula que esperem estimuli el debat sobre aquest tema.
Professorat, personal acadèmic, alumnat, les famílies –totes i tots- podem oposar-nos al status quo mitjançant l’adopció d’accions i la sensibilització, es pot tractar de difusió d’informació, la celebració de debats públics, l’organització de reunions amb equips directius o negant-se a assistir a les activitats militars i altres accions directes noviolentes.

Recursos


Recursos materials: Hem necessitat tenir el contacte de les adreces dels centres educatius. Tenir consesuat el Decàleg i fer una carta de presentació. Fer una maquetació i impremta de tríptics de difusió i dels cartells identificatius com a Centre adherit a la Xarxa de Centres Educatius Lliures d'Armes ( DINA4). Material: 500 i 500 respectivament. També cartró ploma per a enganxar els cartells i fer els enviaments personalitzats als centres educatius que s'han adscrit.

Recursos humans: Els recursos humans disponibles de la Campanya ens són limitats per la qual cosa no podem tenir l'expectativa d'aconseguir moltes adhesions de seguida, ni podem fer moltes xerrades de presentació, sensibilització. No comptem amb personal alliberat, assalariat. Tothom és voluntariat. Hem de ser coherents i realistes d'on podem arribar amb els nostres mitjans actuals.

Finançament: Via l'autogestió. Tot molt economitzat i sense grans despeses a fer. El petit finançament és amb recursos compartits via les entitats. No comptem amb opcions de crowfunding, ni subvencions específiques ni públiques ni privades.

Transformació

Pensem que aquesta experiència, projecte és transformador pe què aquest model d'educació ha d'enfocar-se fonamentalment com política i com a part del procés de consienciació, com a part d'un procés per a desenvolupament una consicència de la capacitat d'un/a mateix/a de conèixer, juntament amb altres, com actuar i com canviar les relacions socials que creen la violència, al mateix temps de com adquiri l'habilitat moral per a eliminar els obstacles socials que impedeixen la pròpia realiatzació potencial ( tant personal com socialment). Aquest esdevindria un dels nostres objectius quantificables qualitativament a mig, llarg termini. I com? Socialitzant, compartint les experiències, iniciatives, projectes i activitats socioeducatives que s'impulsin des dels centres educatius des de l'aula, des del pla d'entorn educatiu, amb col·laboracions, solidaritat on s'hi vinculi la comunitat social, el barri.... altres ong's, via online, o via presencial, i de també plataformes o moviments socials alternatius. Les temàtiques a tractar podríen ser en clau de drets humans, cooperació, cultura de pau, noviolència, tolerància, diversitat cultural... segons l'interés i preferència dels mateixos alumnes, centre educatiu.


Un altre objectiu que ens marquem per a aconseguir via el Decàleg, via la nostra experiència i que tanmateix la considerem transformadora és els valors que conformen els processos en el conflicte es treballin, es processin i s'hi eduqui per a entendre'ls i observar-los com a elements per al canvi i a la transformació social de manera que generin acció, proacció i actituds desitjables en pro de la cultura de pau. Aquests conceptes són:
L'apoderament. El poder és central a tot conflicte. És necessari reconèixer que el desequilibri de poder en un conflicte implica necessàriament la defunció de vertadera llibertat, justícia i, en últim lloc, la realització humana. Doncs, per a que un/ a gaudeixi de l'autodeterminació, ha d'estar lliure de manipulació i control. Hem de ser conscients que podem aportar, construir i ser proactius com a individus i com a col·lectiu social o grup i afavorir el canvi per a la transformació social, promovent així a la cultura de pau.
La vulnerabilitat. Però com podem buscar el poder indispensable sense empobrir o destruir el co-partícep en el conflicte? Bé, en aquí, aquesta pedagogia implica un esperit d'humilitat, sense arrogancia, on ens podem reconèixer a nosaltres mateixos i als altres com a formar part d'aquesta humanitat amb les mateixes necessitats, pontecialitats i debilitats que són tant nostres. La vulnerabilitat com a èssers humans és un risc, però t'has d'arriscar als demés, amb valor. I justament amb l'apoderament, això tindrà sentit, només si produeix la justícia i ajuda als que estan mancats de poder a participar com iguals en el conflicte. És important entendre que som vulnerables, no per evitar el conflicte, sinó per a mantenir la sensibilitat i el respecte als demés, conèixer i poder expressar aquesta sensibilitat al conflicte ( do no harm).
La conscienciació. És l'esdevenir conscients de un/a mateix/a i del paper que tenim en el món que ens envolta. És una manera d'apoderar, de prendre consciència dels nostres motius, valors, potencialitats i el nostra paper en l'entorn..., i el ser conscients això fa possible l'acció, la participació en projectar el que ens és important. És important acompanyar-ho d'identificar, observar i clarificar quines són les nostres fites, i d'afrontar les nostres necessitats, així com poder arribar a comprendre el comportament personal que es podem tenir com a èssers humans, en els conflictes.
La comprensió cap als demés. L'entenem com la capacitat de participar en els sentiments i percepcions dels altres. L'empatia suposa entrar en el món de l'altre, sentir el que sent l'altre, percebre el que està percebent... Aquesta capacitat ha de conviure, aprendre a complementar-se amb la conscienciació per arribar a connectar individualitat amb solidaritat. Poden ser percepcions conflictives de la realitat, i tant sols si coexisteixen i les considerem interdependents i les ajuntem a la vulnerabilitat i l'apoderament, podrem arribar a la noviolència.

La clau de la transformació social és la percepció i vinculació entre la dimensió individual i la dimensió social de les nostres necessitats, voluntats i comportaments, i fer-ho coherentment. La suma dels canvis locals genera, farà aconseguible el canvi global.

Per al moment estem millorant l'eina i l'estratègia de comunicació per a conèixer les activitats que els centres educatius adscrits treballen, impulsen; i mirar de fer-ho públicament en el blog perquè tothom ho pugui saber, i aprendre'n. La idea és que es pugui treball de manera transversal al currículum per competències. A part del Dia Escolar per la Noviolència i la Pau, del 30 de gener, la voluntat del professorat és fer-ho de manera transversal i en clau de centre.

Altres aspectes

Creiem que la seguretat humana no ha de ser garantida amb mitjans violents, sinó amb inversions en educació, sanitat, defensa dels drets humans, accés al treball i l’habitatge, la protecció del medi ambient i en cooperació pel desenvolupament. I com a cultura de pau tots aquestes dimensions, temàtiques que pregunteu per a nosaltres estan intrínsecament vinculades a la noció de pau, a la noció de l'educació per la pau. En aquest sentit han d'estar presents i ser constrinyents del l'educació transformadora com a el dret a l'educació pública que tot ciutadà i ciutadana tenim.
La nostra vinculació amb altres agents, organitzacions que treballen i els drets humans, la interculturalitat, el feminisme, les organitzacions de dones és a molt petita escala. Donem difusió i expliquem la nostra iniciativa en espais comuns, de participació compartida, i la majoria de les vegades té una comunicació de passadissos, ens espais informals, de la nostra vida quotidiana... al barri, a les entitats, en jornades, en algún bar o sopar...
Des de la nostra experiència tenim la convicció que l’objectiu de les institucions i agents educatius és el foment de l’educació per la pau, pels drets humans i el desenvolupament, el respecte, la convivència i el diàleg, creiem que l’exèrcit és incompatible amb els principis que construeixen una cultura de pau. A més a més, donat el crític estat dels pressupostos públics i més quan altres organismes, i en concret l’educació pública estan retallant personal, considerem inadmissible que es destinin fons públics a la promoció i publicitat de les Forces Armades. Per la qual cosa, ens agradaria poder aconseguir el màxim de suport i visibilització social, del tercer sector, de l'àmbit educatiu i generar contraaccions, ser proactius al respecte evidenciant i proposant una educació alternativa, defensant i promovent el dret a una educació pública transformadora i real.

Aprenentatges i potencialitats

Treballar via la sistematizació de l'experiència ens permet enfocar les nostres pràctiques per aconseguir aprenentatges crítics i transformadors, anant més enllà d'una metodologia. El nostre projecte va dirigit clarament a la transformació social. Hem de dir que hem acotat l'experiència, en un any. I fins a l'abril del 2013 no tanquem el tempo marcat.

Sí, hem fet un pla d'acció, identificant les fites, els principals moments més significatius amb els que ens estem trobant. Sabem que el més important amb l'ús de la sistematització de l'experiència és socialitzar el que aprenem, les diferents maneres d'interpretar i de percebre que tenim. De manera que podrem aprendre amb l'ànàlisi, reflexió crítica de les nostres pràctiques i experiències viscudes, per prendre accions en la pràctica i transmetre-les a altres persones. També estem sistematitzant perquè, com a actors del procés, prenem consciència, del que nosaltres volem transformar (segons necessitats, objectius i voluntats del grup, fer-lo més d'hora, urgent o més a llarg termini)? També fem èmfasis en com aprenem a parlar dels contextos i situacions que ens envolten, dels nostres sentiments... I està esdevenint una eina d'ús natural, quotidià de la campanya i que tothom (el grup, el col · lectiu, voluntariat) la coneix i n'està informat. Via el pla d'acció, posem l'èmfasi en analitzar i descriure el com podem:
Generar, difondre el coneixement, transmissió vivencial...
Millorar el disseny, la intervenció futura de les accions de la nostra experiència.
Valorar els èxits obtinguts.
Valorar la participació.

Els reptes de la sistematització amb els que ens trobem són:
Identificar els subjectes del qui / del qui estem sitematizant. Doncs, encara estem dins el primer any. I la identificació de la membresia al Decàleg està en actiu encara.
Veure com abordem i relacionem la complexitat global d'alguns temes i la seva teoria , per exemple la cultura de pau i la desmilitarització de la societat/ de l'educació ( desmilitarisme, desarmament) amb la complexitat local i la pràctica del dia a dia... Ens preguntem on ens hem de centrar més...

En quan a la sistematizació dels nostres avançaments, fites, procés de treball i àmbit de sensibilització, com a campanya ens reunim un cop al mes, mínim, i allí organitzem les tasques a fer de manera conjunta i consensuadament, ens deleguem les responsabilitats si distribuim feines a fer, posem en comú i compartim totes les informacions que veiem interessants i pertinents com a campanya i també recollim tot el procés de l'experiència “ Xarxa de Centres Educatius Lliures d'Armes” en aquest cas, com els acords, i aprenentatges de manera escrita, presencial i comunicativament accessible, pública per a tots els membres de la campanya. Recollim les informacions en actes, documents i en fem la lectura. Si no sistematitzem, l'experiència queda sol en les persones, i si no hi són, es perd la informació. I ens ha fet pensar en elements bàsics que es puguin adequar a les dinàmiques de la nostra campanya, doncs no totes hem de sistematitzar de la mateixa manera, ni en totes les fases.

Per aquest motiu, hem pensat que seria genial poder presentar la nostra experiència a la IIIa Trobada d'Experiències Transformadores al desembre, com participar-hi. Per al moment tenim 3 centres educatius adscrits, i comprenem les dificultats tant grans que estan passant els centres educatius en retallades, condicionants, etc... i sabem, entenem molt bé que la nostra proposta no esdevingui ara mateix la seva primera prioritat.

Avaluació

En aquest procés de conscienciació cap a la cultura de pau i la desmilitarització de l'educació, creiem que valorem i molt, com ja Paolo Freire havia desenvolupat, aquest altre concepte clau que és per a l'educació per la pau, l'element de la dialògica. Amb la dialògica, un aspecte de coherència, innovació i transformador, es fomenta el contingut i l'estructura adequada per a poder transmetre l'educaciò per a la cultura de pau, permetent el diàleg, promovent la plena participació, integració i cooperació entre tot l'esforç i voluntat educatiu i la societat. És a dir el mitjà és el missatge. I poder obrir l'espai i el moment als centres educatius per viure i construir una cultura de pau real, considerem que és un aspecte molt positiu que aporta aquest projecte, doncs, la pau és una realitat a viure i cal experimentar-la. És viure el procés amb els valors i les habilitats que podem aportar, amb les que podem construir conjuntament i amb les que podem comunicar l'educació per la pau, l'educació en valors.

Un altre aspecte innovador de la nostra experiència, és que no transmet un coneixement neutral, sinó un tipus dinàmic de coneixement que a les destinatàries ( a les escoles, ies, alumant, ampas, claustre), que permet comunicar-lis, fer-lis arribar aquesta pedagogia sobre la jerarquia local, i relacionar aquesta posició amb la jerarquia global, com també poder descobrir els mecanismes que es poden emprar per parar la violència a escala local. Doncs, els valors que transmeten les instiucions militars, l'obediència, la disciplina, el patriarcat, l'androcentrisme o el recurs a la violència contradiuen els valors vertebrals que han de regir l'educació del jovent: l'autonomia, l'esperit cŕitic, la responsabilitat, l'empatia, el diàleg i la solidaritat.

És cert que som ben conscients que l'educació per la pau, no ha, o no pot limitar-se solament a una acció local, i que hem d'intentar posar en evidència que la violència estructural no és un fenòmen desconnectat, sinó que està interconnectat, amb les expresions locals. I el que succeeix en el nostre centre educatiu està connectat amb uns interessos polítics, una estratègia local- nacional de seguretat, a una idea o referent d'imatge de les forces armades, de model de país, d'ideologia i model de desenvolupament determinat. Arribar a poder fer observable aquestes condicionalitats, assimetries de poder, conflictes assimètrics pot ser una dificultat per a l'experiència en la mesura de poder arribar presencialment o online, el projecte, el decàleg i fer-lo aterrar en el sí del centre educatiu per al seu debat i reflexió.

La violència neix de la impotència i de l'apatia, de l'estat d'impotència que condueix a la indiferència i que és la font de la violència. Aquesta sorgeix, no d'una superfluitat de poder, sinó de la impotència en relació a l'acumulació de poder, ja que el desequibilibri de poder corrompeix, dels conflictes assimètrics, que generen més més violència. Reconeixem que existeix la violència estructural quan les maneres que hem creat per servir i facilitar la nostra convivència ens violen, o estan orientades a beneficiar només a una part de la humanitat, de la ciutadania en detriment dels demés. I això, és algo que també evidencia la nostra inciativa. Doncs la pedagogia a través de les armes, no l'entenem com una manera d'educar i contradiu a la cultura de pau.

Una altra manera d'enfocar l'estudi, l'educar en aquestes violències és desde la perspectiva de les seves conseqüències. Quan existeix desigualtat, la fam, epidèmies, analfebetització, marginació, pobresa severa, un promig de vida baixa.... que està present algún tipus de violència estructural. I, a través del decàleg es dóna marge i flexibilitat al professorat per a la seva pedagogia en les temàtiques que creguin per al desenvolupament de l'esperit crític, l'empatia, la solidaritat, la pau, la tolerància, els drets humans, l'autonomia... valors que formin a l'alumnat com a persones lliures.

Creiem que la nostra experiència pot donar una visió de la violència àmplia, multi-dimensional i el més completa possible a fi d'evitar la parcialitat de la imatge limitada o sensacionalista, com molts altres mitjans de comunicació o pel·lícules sí ja estan fent, promovent. També posa de relleu les subtileses i la destructivitat de la violència estructural, la violència cultural i la violència directa, i el nostre marc de deconstrucció, d'evidenciar això és la desmilitarització de la societat, en aquest cas de l'educació.