> Experiències > IDEOTECA -Fomento de la lectura creació poètica i plàstica – Barrio Besós Barcelona

Tornar al mapa

IDEOTECA -Fomento de la lectura creació poètica i plàstica - Barrio Besós Barcelona

0
  literatura, creación, poesia,

Organització/Grup

Tantàgora

Comunitat autònoma

Catalunya

Nom de l'Experiència Transformadora

IDEOTECA -Fomento de la lectura creació poètica i plàstica - Barrio Besós Barcelona

Paraules clau

literatura, creación, poesia,

Resum de l'Experiència

Aquest projecte treballa el foment de la lectura a través de la construcció per part dels alumnes d’una publicació on sel’s convida a crear-ne el contingut literàri i artístic. L’objectiu d’aquest projecte es oferir als nois i noies experiències plaents amb la literatura de la mà de la creació literària i plàstica i així millorar i incentivar el seu interès per la lectura i en conseqüència la millora dels seus nivells d’aprenentatge en comunicació, lectura, comprensió, llengua i literatura. Aquest projecte propicia que els alumnes es familiaritzin amb diferents gèneres literaris, de l’escrit, al visual per fer les pròpies creacions i descobrir el vídeo com a font artística de documentació de processos.

Cada grup participant serà convidat a construir entre tots una revista objecte altra ment dita
IDEOTECA:
dit del receptacle
pensat per contenir
ordenadament
un recull d’idees
fetes entre tots.

La publicació tindrà pocs exemplars un dels quals anirà a la biblioteca pública del barri, l’altre a la biblioteca de l’IES, i altres particparan al Festival Como pedro por tu casa al Desembre del 2013

Treballa amb 4 IES del Besòs 1 grup classe de cada IES
Durant el mesos d’octubre novembre del 2012
Realitzant 5 sessions de dues hores de durada x cadascun dels IES
Periodicitat setmanal
Reunions de treball amb l’IES

A càrrec de: Sandra March (plàstica), Tantàgora (literatura) i Maria Verdú (vídeo)
Idea i supervisió : Tantàgora

Procès de l'Experiència

Metodologia:
Treball dels grups classe (màxim de 25 alumnes) en format tallers amb dues persones responsables de fora de l’IES més un professor de l’IES.
Temàtica: el barri, una part de la nostra ciutat
Cada IES aprofundirà en un aspecte diferent del barri

Els temes proposats són:
A – ITINERARITECA és a dir resseguir els itineraris del barri; per exemple fer un seguiment dels peus que ens permeten itinerar, i seguint-los aprenem a mirar arran de terra; fixar-se en el calçat, les maneres de caminar, els llocs per on caminem i la seva idiosincràsia, etc. Tot el material recollit constitueix una font d’inspiració i ofereix material per a relats, muntatges, etc. especialment indicats per formar una revista.
B – ESCRITOTECA el barri com un recipient ple de paraules, rètols, indicadors, aparadors que com a passejants anem recollint i ens serveixen com a font d’inspiració per a creacions literàries (relats, eslògans publicitaris per donar a conèixer el barri,per reivindicar millores, etc.) i també constitueixen tot un material per crear collages, exposicions, etc.
C – OBJECTOTECA el barri com a contenidor d’objectes urbans: senyals de tràfic, mobiliari (bancs, papereres), cagarades de gossos i altres bèsties, que ens permeten construir un mapa per passejar amb seguretat d’objecte a objecte, com si fos un nou joc de l’oca.
D – HUMANOTECA els humans que habiten el barri, la gent i les seves vivències al barri, als llocs d’origen, els rumors, les notícies. La gent i les seves tipologies (alts, baixos; prims, grassos; vells, joves; lents, apressats; ells constitueixen un mapa humà de sabers, fílies i fòbies.

És possible que algunes temàtiques tinguin en compte aspectes contemplats en d’altres. El que importa és el punt de partida i no pas els possibles punts de contacte que permetin que es puguin barrejar.

Primera sessió
Lloc: Biblioteca Pública del Besòs
A càrrec de: Sandra March i Tantàgora. El professorat acompanya l’alumnat i assisteix a la sessió.
Temàtica: presentació del projecte i de revistes fetes de maneres molt diferents per incitar la curiositat dels alumnes i mostrar-los les diverses possibilitats de què disposen.

Les altres sessions es faran sempre a cada IES
A càrrec de: Sandra March i Tantàgora. El professorat acompanya l’alumnat i assisteix a la sessió.

Cada sessió serà gravada en vídeo per tal de tenir documentat el procés de treball i no només el resultat final. Entre mig de les imatges del procés s’hi aniran introduint punts de vista de persones que des de perspectives diferents viuen, estimen, estudien, reflexionen en, per i amb el barri. Així, es demanarà l’opinió de persones i se’ls gravarà com familiars dels alumnes, comerciants del barri, associacions de veïns, i altres persones de dimensió més pública com ara Oscar Guayabero, Eulàlia Bosch, gent que ha reflexionat sobre el barri com a entitat ciutadana.

Actor@s/Agents

Tantàgora, artistes :Roser Ros, Sandra March, MAria Vallberdí, 4 IEs, Biblioteca pública Ramón Al.lós, LIC Departmaetn d'ensenyament, Districte de Sant Martí

Recursos

El projecte s'ha finançat amb el districte, la generalitat i l'obra social de la caixa.

Transformació

Aquest projecte ha estat transformador per els nois per diversos aspectes:
Gaudi literari i creatiu en el marc escolar
Acostament d’ estratègies pròpies de la creació artística dins les aules
Aprenentatge que l’esforç,la implicació , la rigurositat i l’exigència aporta resultats de satisfacció personal
Pertinença a un procés col•lectiu del barri
Valorització del seu esforç i dedicació més enllà d’un resultat acadèmic
Retorn més ennllà dels seu quotidià ( local / nacional )

Altres aspectes

Aquest projecte ha tingut una continuitat aquest estiu 2013 al mateix barri amb un grup de nois i noies que han realitzar un treball que ha partir de la poesia incloia Streeet Art i animació

Aprenentatges i potencialitats

A la pàgina web del Departament d’Ensenyament de la Generalitat es pot llegir, entre d’altres afirmacions, que la lectura és un instrument fonamental en el procés de coneixement i de maduració personal dels nois i noies. Les bones lectures poden deixar empremta, desperten aficions i interessos nous, eduquen la sensibilitat, faciliten el desenvolupament de la fantasia i de la creativitat, ens proporcionen nous coneixements… D'altra banda, els bons lectors acostumen a ser bons estudiants, mostren més disposició a atendre les explicacions, es concentren més, augmenten la capacitat de retenir i memoritzar, i comprenen i assimilen amb rapidesa els conceptes nous.

Des de Tantàgora i durant el primer trimestre del curs 2012-2013 hem posat en marxa el projecte IDEOTECA subvencionat per La Fundació La Caixa i en el marc del Pla Educatiu d’Entorn del Besòs en el qual han estat inclosos nois i noies de primer d’ESO de quatre Centres Educatius del barri.

El projecte IDEOTECA s’ha desenvolupat al llarg de cinc sessions de dues hores de durada amb una periodicitat setmanal els mesos de novembre i desembre del curs actual. L’objectiu, incitar als alumnes a la descoberta del barri a través de la literatura i la plàstica. El treball havia de concloure amb la confecció d’una revista per a cada membre del grup classe que recollís aspectes del seu entorn. HUMANOTECA, OBJECTOTECA, ESCRIPTOTECA, ITINERAROTECA són els noms de cadascuna de les publicacions, la característica de les quals és no tenir un format convencional.

Foment del gust per la lectura
És treballant amb nois i noies en edat de cursar e primer curs d’ESO que hem pogut comprovar que una de les maneres de fomentar el gust per la lectura entre aquests nois i noies ha estat endinsar-los pels camins de la poesia. I un bon recurs ens l’ha proporcionat els poemes breus, de versos curts i essencialment sonors. La selecció de textos poètics escrits no ha de presentar dificultats aparents per no espantar els lectors poc disposats a llegir llarg. Però no es tracta de defugir obstacles, sinó d’ajudar-los a superar-los. No limitar-se a la cerca del significat de paraules desconegudes presents al poema, sinó afrontar plegats altres dificultats pròpies de la pronúncia, del so, del ritme, de la velocitat.

Pretenem despertar el gust per la lectura amb quatre accions:
1. Veure llegir. Facilitar un entorn en el qual l’alumnat vegi que es practica la lectura.
2. Saber llegir. Fa referència a l’aprenentatge: una persona adulta dóna la clau per descodificar missatges.
3. Poder llegir. Disposar a casa, a l’escola, a la biblioteca, etc. de tota mena de llibres.
4. Voler llegir. Els adults han de ser capaços d’incentivar la curiositat envers la lectura amb el seu exemple.


Un parell d’exemples
Primer
Un exemple il•lustratiu el trobem en l’activitat desenvolupada amb un grup de 6+6 (d’un total de 12) noies i nois de primer d’ESO de l’IES Barri Besòs de Barcelona a partir del fragment del poema Beuen vermut de Jordi Sarsanedas:

Ni sé on sóc
quan es fa fosc
passejo sol
per la ciutat.

Per un grup d’usuaris d’uns 11 anys, poc avesat a parlar el català (malgrat els anys d’escolarització en aquesta llengua), aquests quatre versos tenen paranys de pronúncia que es poden resoldre convidant-los a recitar el poema. Una primera lectura és suficient per donar confiança al grup, el poema és breu i no presenta grans dificultats de comprensió.

El primer vers es pot dir jugant a posar la síl•laba tònica a diferents indrets i tot fent aquests experiments hom s’adona de com condiciona el ritme la col•locació d’aquest accent. Un pas més permet adonar-se que tot són monosíl•labs (una característica que comparteix amb el segon vers i amb molta de la poesia escrita en català) i que entre la segona i la tercera paraules monosil•làbiques es poden fondre les dues vocals provocant així la desaparició d’una síl•laba, cosa que no ocorre en els altres versos i, per tant, més val no utilitzar aquest recurs a l’hora de pronunciar-les per no trencar la unitat rítmica amb els altres versos.

En el segon vers apareix una dificultat de pronúncia: la paraula FOSC sovint acaba essent dita com a FOCS (provocant un canvi de sentit evident on hi té molt a veure el tipus de vocal O que s’utilitzi). Jugar a pronunciar bé aquesta paraula és ben interessant si, a més, s’hi afegeix la pronúncia de tot el vers que comença i acaba amb una oclusiva, cosa que dóna força força a aquestes quatre paraules.

El tercer i quart vers s’inicien amb una magnífica P els confereix una meravellosa sonoritat que es fa més evident si no s’oblida la T de la paraula final.

Arribats a aquest punt, el poema s’ha memoritzat sense voler, i tothom està ja en disposició de recitar-lo sense recórrer al paper, cosa que permet una major mobilitat de moviments.

És l’hora de caminar el poema, una passa per síl•laba, una velocitat creixent o canviant mesurada per tic-tac implacable del metrònom. Un posar diferents pals rítmics a la recitació picant de mans. D’aquí a cantar el poema hi ha una passa que sovint és fàcilment franquejada. El grup ha agafat confiança.

Però no ho deixem aquí. Tornem a l’escrit. L’ordre és que cal construir un poema robant algunes paraules al poema inicial. Han perdut la por. Tresquen per camins semblants als dels surrealistes. A poc a poc van sorgint les noves poesies. El joc acaba tot just de començar.

Segon
Vegem una altra activitat proposada a un altre grup de 6+6 (d’un total de 12) noies i nois d’entre 10 i 11 anys de primer d’ESO de lIES Rambla Prim de Barcelona.

El punt de partida són aquests dos poemes que tots tenen escrits davant seu:

Mentre reculls amb l’escombra
brosses, restes i paper,
fas massatge i pessigolles
a tot l’asfalt del carrer.
Lola Casas

La ciutat és una selva
d’alumini i formigó
on els cotxes i les motos
fan de tigres i lleons
furiosos quan el semàfor
passes en verd i ells, en roig,
esperen, rugint, amb ganes
de poder pegar-te un mos.
Marc Granell

Després de la lectura es busquen i comenten paraules desconegudes i només llavors se’ls torna a llegir el poema que ja no tenen davant dels ulls (guanya l’impacte sonor per damunt de l’escrit, l’oïda per damunt de la vista) amb l’ordre de robar tres paraules escoltades del primer poema i dues del segon i escriure-les damunt d’un full. Seguidament han de crear un nou poema.

Amb les paraules: reculls, massatge, restes, ganes, selva, l’Alexandra
ha fet aquest poema:

Tu reculls totes les restes
de les meves ganes de felicitat.
Tu ets la selva
que rugint parla al meu cap.

Amb les paraules: pessigolles , missatges, paper, pegar-te, mos,
la Jiaqi ha fet aquest poema:

Quan un mosquit t’ha pegat un mos
no pica molt.
Quan ens fa pessigolles
ens fa molta gràcia.
No podem tirar papers
perquè ens enganyen.

Amb les paraules: asfalt, escombraries, ciutat, selva, el Junior ha fet aquest poema:

A la selva de la ciutat
hi ha paper pels voltants
i l’asfalt és negre com
les escombraries.

Amb les paraules: massatges, pessigolles, carrer, lleons, tigres el Jean ha fet aquest poema:

Quan et fas un
massatge són
moltes pessigolles
i quan surts al carrer
et sents com un tigre o lleó.

Amb aquestes creacions degudament respectades, a poc a poc, els seus creadors perden la por a escriure i guanyen en sinceritat, tot fent ús d’una llengua planera, sense artificis que apliquen quan se’ls convida a parlar del seu habitatge:

M'agrada el pis on jo visc,
perquè esta molt net, no tiren coses, etc.
No vull que es canviï
perquè m'agrada molt i també els clients del bar.
Així no vull que es canviï el pis.
L’edifici és molt alt i hi viu molta gent.
Hi ha 11 pisos, jo visc a baix de tot, és la planta baixa.
La rentadora renta al matí o a la nit.
Al pis on jo visc, a la nit fan molt soroll
al pis de dalt i no es pot dormir.
Jiaqi

Hi ha 10 plantes.
Visc a la 8a.
Hi ha molta gent.
Està molt brut i fa fàstic.
Alba

El meu edifici té tres plantes.
El meu edifici és net.
És molt gran.
Madeeha

Al meu edifici hi ha cinc plantes.
A mi m'agrada molt el meu edifici
perquè és molt net
i al meu edifici no hi ha ascensor
i a mi m'agradaria
que també hi posessin ascensor.
Hi viu molta gent.
Sadia


Han passat de la poesia a la prosa, segueixen llegint i memoritzant textos. Alguns són poemes d’autors reconeguts, d’altres són de creació pròpia amb voluntat explícitament poètica, d’altres no tenen altra pretensió que explicar, descriure una realitat. Ambdós gèneres, prosa i poesia, han permès al grup llançar-se a llegir, memoritzar, recitar, moure’s a ritme, copiar, robar paraules, crear. En una paraula, viure durant unes estones immersos en el gust per la lectura i l’escriptura, havent iniciat el trajecte amb un dels gèneres més aparentment inhòspits de la literatura, la poesia.

Cloenda
Tots els professors afirmen que durant l’experiència (cinc setmanes de durada) aquests grups de nois i noies s’ha apropat a la biblioteca de l’institut sense por, amb ganes de seguir sentint el recentment descobert gust per la lectura i l’escriptura.

Avaluació

Al acabar el projecte hem avaluat el procés l’equip , els docents i els nois. I la valoració ha estat molt bona arribant a algunes conclusions, el treball amb aquests col•lectius vol temps, la continuïtat dels projectes és molt important per poder anar desencallant accions i aprenentatges, el treball en grups molt reduïts és necessari durant el procés, el processo creatius ajuden a l’aprenentatge “inconcient” dels joves. Per següent edicions realitzarem els canvis necessaris per poder afinar més les accions.